La noia de la botiga 24 hores
No es tracta només de la solteria o de no ser mare a la seva edat, la Keiko també és “jutjada” per treballar de dependenta.
El ritme de la vida
La natura és resilient. L’home s’ha dedicat a explotar-la i seguim tenint els seus fruits. La natura dona i dona. Quina gran lliçó.
La màquina d’escriure
Em sentia una escriptora de debò. Teclejava i al moment tenia un full que semblava part d’un llibre publicat.
La drecera
Llegir-lo evoca un sentiment de nostàlgia que no sé si només sentim els qui hem crescut en pobles o si és fruit de la brillant narració en primera persona. El món del protagonista és un món que es transforma acompanyant-lo en la seva entrada a l’adolescència, com si els canvis que ell sent es reflectissin…
Cluny Brown
Ja des de la primera pàgina, l’humor anglès de la Margery Sharp promet una lectura fàcil, plena de girs inesperats i de protagonistes tronats. I quan tanques el llibre, t’adones que acabes de conèixer un nou personatge inoblidable.
El caçador d’estels
Un llibre per llegir a poc a poc, sense esperar res, deixant-se sorprendre, assaborint l’ambient afganès, les tradicions, l’amor a la terra d’origen, el dolor de la guerra, la fe, la lleialtat, la traïció, la família, l’amistat…
El festí de Babette
Qui sap si tot va seguir igual que abans o potser van intentar reviure les sensacions que havien viscut aquell vespre i que descrivien com si hagués estat un somni, un toc de gràcia momentani.
Els nois de la Nickel
Ara sovint em pregunto quina és la història que s’amaga darrere el rostre dels desconeguts amb qui em creuo. Moltes ens sorprendrien.
Creix un arbre a Brooklyn
Betty Smith és capaç d’enamorar-nos amb una història que parla de pobresa, de dol i de renúncia perquè ens parla també de somnis, de superació i de bellesa.
“Dark Academia” és sinònim de nostàlgia?
Fa uns quants anys, un professor de la universitat em va fer una revel·lació que no se m’ha oblidat encara. Era una reflexió sobre els corrents artístics i la situació econòmica i social.
Primavera, estiu, etcètera
No m’agraden els llibres que em remouen l’estómac i em deixen mal gust a la boca. No m’agraden els llibres que m’enganxen només a estones, que em fan fer l’esforç de seguir per si realment val la pena i que es reserven la patacada definitiva per al final. Però no sé si ‘Primavera, estiu, etcètera’…
Començar és fàcil
Fa molts i molts anys vaig començar la meva primera novel·la. Abans havia escrit contes curts, els contes que escriu una nena de deu anys. Però un dia no vaig saber aturar-me i va neixer L’Aventura amb Akinho. Feia 5è de Primària.
S'està carregant…
Something went wrong. Please refresh the page and/or try again.